Jacint Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença i del moviment romàntic (que s'estén al llarg del segle XIX), que busca en el passat medieval, en la natura i en la parla popular, els temes i l'expressió dels seus ideals estètics. La Renaixença persegueix la modernització i la recuperació de la cultura catalana i de la seva llengua. Verdaguer torna a situar el català com a llengua literària culta, espai fins aleshores reservat a altres llengües.

​

La publicació de Canigó fou el desembre de 1885. És la segona obra èpica major del poeta, que ens parla dels orígens mítics de Catalunya, situant-los en el període, idealitzat pels romàntics, del passat medieval. 

​

El fet d'haver compost el poema èpic de tot un poble va enaltir Verdaguer com a poeta dels catalans. Vinculant el passat, el present i el futur de Catalunya, en reforçava la identitat nacional.

​

Verdaguer va pujar per primera vegada al massís del Canigó l'estiu de 1879, i en va visitar els monestirs, abandonats (Sant Martí de Canigó) o en mans de particulars (Sant Miquel de Cuixà) i en una situació ruïnosa.