A la història (de Canigó)
no hi ha identitats predeterminades,
immutables i eternes;
sinó la identitat que es reinventa
a cada generació
i es projecta cap al futur.
canigo125veus.cat
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix una de les obres cabdals de la Renaixença catalana.
El jove Gentil és seduït per Flordeneu, la reina de les fades, que se l'endú amb una carrossa voladora a través dels Pirineus per descobrir-ne els secrets i llegendes que s'hi amaguen. Absort per aquella aventura, Gentil oblida les seves obligacions com a cavaller i no acudeix a la batalla contra els sarraïns que ataquen les terres catalanes, fet que despertarà l'odi d'aquells qui el veuen com un traïdor.
Els cantants, l'arpa, la flauta i el violoncel ens explicaran aquesta història d'amor, rencor i penediment però serà la màgia de les ombres xineses qui hi doni vida sobre l'escenari.
"Muntanyes regalades
són les de Canigó;
elles tot l’any floreixen,
primavera i tardor".
